La mitificació actual de la figura de l’emprenedor contrasta amb l’escàs suport que existeix a l’emprenedoria dins de les empreses, malgrat el seu enorme potencial de transformació.
En els darrers anys, la cultura startup ha calat tan profundament que actualment el 62% dels millennials volen ser emprenedors. Sembla que gairebé tothom vulgui muntar una empresa i ser el seu propi cap, tot i que la realitat és que aquest tipus de projectes es troben abocats al fracàs en el 90 % dels casos. No obstant això, com vam veure a la trobada Business Talks 2018 d’IESE i Michael Page, hi ha una altra manera d’emprendre que pot resultar igual d’estimulant i oferir més garanties d’èxit: la intraprenedoria.
Què és un intraprenedor? Bàsicament, es tracta d’un professional que treballa en una empresa i usa el seu talent i capacitats per liderar el llançament de nous productes, serveis, projectes, línies de negoci, etc. amb una mentalitat emprenedora. O, segons la definició de Gifford Pinchot, qui va encunyar el concepte intrapreneurship el 1985: “Els intraprenedors són somiadors que fan realitat els seus somnis, dins d’una empresa”.
Tot i que la intraprenedoria és coneguda i valorada als Estats Units, a Europa resulta molt menys habitual. Solem establir una divisió fèrria entre el directiu d’empresa i l’emprenedor, com si fossin dos perfils totalment diferenciats. No obstant això, la veritat és que la majoria dels emprenedors han estat anteriorment professionals que treballaven per a empreses, abans de llançar-se a l’aventura de crear el seu propi negoci. Però, i si haguessin tingut l’opció d’emprendre sense haver de deixar l’empresa en què treballaven?
En aquest sentit, tot i que hi ha algunes evidents diferències entre els emprenedors i els intraprenedors, no hem d’oblidar que un mateix professional podria arribar a assumir qualsevol d’aquests dos rols, en diferents moments de la seva carrera professional.
Per què les empreses necessiten intraprenedors?
Vivim en un ecosistema molt competitiu en què les empreses han de reinventar-se constantment. Quan tot canvia al teu voltant, seguir fent el mateix de sempre sol conduir al fracàs, per molt gran o consolidada que sigui una companyia (només cal veure el que està passant amb gegants de la gran distribució com El Corte Inglés). No obstant això, vèncer la resistència al canvi en una organització empresarial no resulta fàcil, sobretot quan els resultats encara acompanyen i la necessitat d’innovar no és urgent.
Ho vaig poder comprovar, per exemple, quan era director de Logística de Caprabo i vaig liderar l’externalització de la logística del seu e-commerce per superar els colls d’ampolla de capacitat de cada supermercat a l’hora de preparar les comandes en línia a la botiga, que era com es feia fins llavors. Va ser una estratègia encertada que després han seguit molts altres minoristes d’alimentació, però en el seu moment va xocar amb algunes inèrcies internes.
En aquest sentit, un intraprenedor dotat de l’autonomia i els recursos adequats pot ser capaç de superar aquestes inèrcies i resistències per portar l’empresa a nous horitzons. Per a això, és possible aplicar diferents enfocaments d’intraprenedoria, com ara:
- Llançar una nova unitat de negoci, filial o startup que operi de manera independent, però sota el paraigua del grup empresarial.
- Comprar una startup o negoci emergent i integrar-lo en el grup empresarial, intentant no ofegar en excés la seva llibertat de maniobra.
- Participar en un ecosistema d’intraprenedoria, en col·laboració amb socis comercials, proveïdors estratègics, clients, etc.
Hi ha una quarta alternativa, que és intentar transformar una empresa convencional en una organització amb mentalitat de startup. Però això sol ser molt difícil, a causa de les grans inèrcies i resistències internes. En aquest sentit, les organitzacions petites i noves són més àgils i adaptables, igual que les organitzacions grans resulten més resistents i estables.
Què necessiten els intraprenedors?
Sovint, la necessitat de la intraprenedoria no procedeix només de la voluntat d’adaptar-se als canvis de l’entorn mitjançant la innovació: pot ser un imperatiu per atreure i retenir el talent. Com vèiem al principi, cada vegada més professionals joves volen ser emprenedors perquè senten que la seva feina té més sentit en una startup… encara que la realitat sigui que cobraran molt menys que en una empresa clàssica i posaran en risc la seva carrera! Com poden atreure’ls o retenir-los les empreses? La solució està en oferir entorns amigables a l’emprenedoria, que els permetin donar sortida a la seva energia, sota l’aixopluc de la companyia.
Per a això es requereix complir alguns aspectes bàsics com:
- Habilitar canals perquè les noves propostes innovadores puguin fluir des dels nivells mitjans i baixos de l’empresa fins a la direcció.
- Definir unes regles del joc perquè l’intraprenedor sàpiga clarament amb quins recursos, autonomia i capacitat de maniobra compta.
- Crear equips específics per al projecte amb professionals interns i externs que presentin una complementarietat adequada.
- Evitar la percepció interna que hi ha privilegis per a l’intraprenedor o el seu equip, exigint-los una responsabilitat adequada.
- Oferir una retribució atractiva i lligada als resultats, que pot incloure el repartiment d’accions als intraprenedors.
- Signar un pacte de sortida que especifiqui els passos a seguir i les responsabilitats en cas que el projecte no resulti com s’esperava.
I finalment, el més important: la intraprenedoria ens l’hem de creure. No té sentit jugar a ser innovadors a principis d’any perquè hi ha pressupost, i tallar les ales al projecte uns mesos després quan arriba l’hora de quadrar els comptes o apareix el vertigen davant els possibles riscos.
Avui en dia, la figura de l’emprenedor està en un pedestal i les empreses, professionals i institucions aplaudeixen i premien als que decideixen assumir riscos fora de l’empresa; però fer d’emprenedor dins de l’empresa encara no està ben vist.
És hora de canviar aquesta mentalitat apostant pels intraprenedors!